Can Xerrac 09/05/2010

ROMANÍ O ROMER

Nom llatí: Rosmarinus officinalis L.

Família: Labiades

 

Descripció: Arbust aromàtic, molt dens de fins a 1,5 m d’alçada. Fulles abundants, gairebé linials, dures, de color verd fosc per l’anvers i blanquinoses i piloses pel revers. Les flors blaves amb dos llavis ben marcats són molt característiques. Pot florir tot l'any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altre al principi de la primavera. Només cal ensumar-la per a reconèixer-la.

Indicacions:  El romaní és una planta amb un altíssim potencial curatiu molt desenvolupat en la medicina popular. Destaca per ser un excel·lent estimulant circulatori que afavoreix la irrigació sanguínia del cervell. En augmentar la oxigenació del cervell, facilita la concentració i la retenció de coneixements. Contribueix a eliminar el mal de cap d’orígen nerviós o digestiu, i té un efecte reparador que afavoreix el reequilibri després de llargues malalties o en situacions d’astènia o debilitat cròniques. És també un bon tònic digestiu, afavoreix l’epulsió de càlculs biliars i evita l’aparició de gasos i flatulències. En ús extern s’empra com a remei per a dolors d’orígen articular i neuràlgies. També per a tractar l’alopècia, dermatitis i èczemes. En aquests casos es fa servir l’alcohol de romaní.

Propietats: Tònic estimulant, antiinflamatori, antiespasmòdic, aperitiu, digestiu, carminatiu, hepatoprotector, colerètic, emenagog, antisèptic, astringent, expectorant.

Ús: En infusió fins a 3 tasses diàries, en tintura, decocció per a banys, oli essencial per a dolors musculars i neuràlgies, alcohol de romaní, vinagre per als cabells.