AVÍS IMPORTANT

Les plantes remeieres, per les seves propietats serveixen per alleujar moltes dolències i malestars, majoritàriament lleus. Cal tenir present que l'automedicació amb herbes i olis essencials mai no substituirà el consell d'un professional: farmacèutic, herbolari, metge o naturòpata.

El fet que siguin naturals no les fa innòcues!!



divendres, 30 de desembre del 2011

MARIALLUÏSA

Can Xerrac - Canyamars 11/08/2010
MARIALLUÏSA

Nom llatí: Lippia triphylla Kuntze
Família: Verbenàcies

Descripció: Planta arbustiva que pot arribar a créixer uns 2 metres. Tiges erectes i fulles lanceolades, primes, aspres al tacte i que desprenen una forta olor com de llimona.  Floreix a l’estiu, flors petites i disposades en ramets que surten de les axil•les de les fulles superiors, de color lila o violeta però pàl•lid, bilabiades. Normalment la trobem en jardins i testos, com a planta aromàtica. És originària d'Amèrica del Sud.

Indicacions:  La marialluïsa és molt apreciada com a infusió, sobretot després d’un àpat abundós. Alleuja el mal de ventre i és adequada per a la gastroenteritis, gastritis i colitis. Útil per a evitar nàusees i vòmits.

Propietats: Tònica estomacal, antiespasmòdica i carminativa, vermífuga (contra els cucs) i sedant suau.


Presentacions i ús: En infusió de fulles, en tintura i gotes d’extracte fluid. Combina bé amb l’anís, el fonoll, el poniol, la melissa i la sàlvia, entre d’altres.