AVÍS IMPORTANT

Les plantes remeieres, per les seves propietats serveixen per alleujar moltes dolències i malestars, majoritàriament lleus. Cal tenir present que l'automedicació amb herbes i olis essencials mai no substituirà el consell d'un professional: farmacèutic, herbolari, metge o naturòpata.

El fet que siguin naturals no les fa innòcues!!



dissabte, 31 de març del 2012

ORENGA - ROCA MORERA


Mata d'orenga - Pla de la Calma 13.08.2011
ORENGA o ROCA MORERA

Nom llatí: Origanum vulgare L.
Família: Lamiàcies

Descripció: Planta aromàtica, perenne, llenyosa, que creix fins a uns 90 cm d’alçada. De fulles petites, oposades i ovades. Es ramifica a la part superior, i cada branca acaba en una densa espiga arrodonida de floretes rosades, púrpures o blanques.

Indicacions:  És un conegut condiment a la cuina, però també una planta remeiera molt versàtil. Conté un oli essencial amb timol i carvacrol entre d’altres. L’orenga és un poderós analgèsic i antiinflamatori natural, útil contra el mal de queixal. Un bàlsam digestiu per a despertar la gana, i per a combatre els espasmes gastrointestinals, evitar gasos i flatulències. Les fregues amb oli essencial, poden mitigar el dolor provocat per males postures, com torticoli, contractures i cops. També és un bon recurs per a netejar ferides. Compte amb la ingesta d'oli essencial d'orenga: ni embarassades, ni durant la lactància, ni nens menors de 7 anys. També està contraindicat si patiu gastroenteritis, síndrome de colon irritable, colitis ulcerosa, úlceres gastroduodenals o malalties hepàtiques. Molta precaució, prendre rebaixat i sota prescripció d'un entès.

Inflorescència d'orenga - Vall de Pineta 20.08.2008
Propietats: Aperitives, digestives, carminatives, antiinflamatòries, antisèptiques, analgèsiques, antifúngiques, cicatritzants, diürètiques i espectorants.

Presentacions i ús: En infusió, tintura, extracte sec i fluid, càpsules, i oli essencial d’ús tòpic.

divendres, 30 de març del 2012

FIGUERA


Figuera - Can Xerrac 16.10.2011

FIGUERA

Nom llatí: Ficus carica L.
Família: Moràcies.

Descripció: La Ficus carica és la única espècie que es troba en estat silvestre a Europa. Els individus silvestres són monoics (flors masculines i femenines en un mateix individu), els conreats són dioics. És un arbre caducifoli de fins a 10 m d’alt, de capçada ampla i irregular. Desprèn una flaire característica, molt dolça. Fulles grans i piloses, palmejades de 3 a 7 lòbuls. Fruites carnoses anomenades figues. Algunes varietats de figuera fan un fruit primerenc (juny/juliol) més bast que anomenem figaflor (breva en castellà). Les figues són molt calòriques, riques en vitamines, fibres, minerals i un ferment digestiu, la cradina.


Figa - Can Xerrac 16.11.2011
 Indicacions: Són unes postres excel·lents (sobretot regades amb xocolata) i molt indicades contra el restrenyiment. El làtex que desprenen les fulles conté una substància amb propietats digestives i antiinflamatòries. També és antiinflamatòria la polpa de la figa, útil contra molèsties bucals com aftes, genives inflamades, etc. Ull! El làtex és tòxic, no s’ha d’ingerir i pot provocar irritació a la pell en ús extern. Empreu-lo amb precaució sobre la pell.

Propietats: Vitamínica, nutritiva, digestiva, laxant, antiinflamatòria, protectora de les mucoses.

Presentacions i ús: Fruits secs o frescos, suc de fruita, decocció i per a ús extern decocció o làtex.