Can Xerrac 09/05/2010

ROMANÍ O ROMER

Nom llatí: Rosmarinus officinalis L.

Família: Labiades

 

Descripció: Arbust aromàtic, molt dens de fins a 1,5 m d’alçada. Fulles abundants, gairebé linials, dures, de color verd fosc per l’anvers i blanquinoses i piloses pel revers. Les flors blaves amb dos llavis ben marcats són molt característiques. Pot florir tot l'any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altre al principi de la primavera. Només cal ensumar-la per a reconèixer-la.

Indicacions:  El romaní és una planta amb un altíssim potencial curatiu molt desenvolupat en la medicina popular. Destaca per ser un excel·lent estimulant circulatori que afavoreix la irrigació sanguínia del cervell. En augmentar la oxigenació del cervell, facilita la concentració i la retenció de coneixements. Contribueix a eliminar el mal de cap d’orígen nerviós o digestiu, i té un efecte reparador que afavoreix el reequilibri després de llargues malalties o en situacions d’astènia o debilitat cròniques. És també un bon tònic digestiu, afavoreix l’epulsió de càlculs biliars i evita l’aparició de gasos i flatulències. En ús extern s’empra com a remei per a dolors d’orígen articular i neuràlgies. També per a tractar l’alopècia, dermatitis i èczemes. En aquests casos es fa servir l’alcohol de romaní.

Propietats: Tònic estimulant, antiinflamatori, antiespasmòdic, aperitiu, digestiu, carminatiu, hepatoprotector, colerètic, emenagog, antisèptic, astringent, expectorant.

Ús: En infusió fins a 3 tasses diàries, en tintura, decocció per a banys, oli essencial per a dolors musculars i neuràlgies, alcohol de romaní, vinagre per als cabells.

SAÜC O SAUQUER



Can Xerrac 18/04/2011

SAÜC O SAUQUER
Nom llatí: Sambucus nigra

Família: Adoxàcies

Descripció: Arbust caducifoli, entre 2 i 5 metres d’alçada tot i que pot assolir els 7 metres, de capçada densa i arrodonida. Fulles lanceolades, oposades i dentades regularment. Flors blanques-crema, en ramells (corimbes plans), d’aroma suau. Fruits en forma de baies negres.

Can Xerrac 09/05/2010

Indicacions:  Les flors de saüc tenen propietats diürètiques i són bones per a la pell. Aquesta planta conté principis actius que afavoreixen la sudoració, faciliten l’expulsió de la mucositat i ajuden a reduir la inflamació de les vies respiratòries.

Tant es flors com les baies, un cop recollides, cal assecar-les a l’ombra i en un lloc sec i ventilat. Tanmateix la trobarem a granel, per a infusions, en herboristeries. També se’n fa tintura, xarop, pastilles i gotes.

Les flors es recullen a la primavera, els fruits un cop madurs, a la tardor, l’escorça es recull a partir del segon any, es retira la part externa (llenyosa) i es conserva la interna, de color verd i tendra.

Propietats: Diurètica i laxant, antiinflamatòria moderada, antivírica (processos gripals), expectorant i mucolítica. Ull! Cal recollir les flors i els fruits ben madurs, l’arrel, la tija, la fulla i (molt menys) la flor i la drupa sense madurar contenen un alcaloide verinós i un glicòsid cianogènic, la sambunigrina d’efectes emetocatàrtics. Provoquen vòmits, diarrea i nàusees.

Can Xerrac 11/08/2010

Presentacions i ús: Les flors en infusió, escorça  seca,  tintura, xarop, pastilles i gotes. La infusió aplicada externament sobre els ulls tancats n’alleuja la irritació. Si s’afegeixen flors de saüc a la banyera, és refrescant i ajuda a curar les imperfeccions de la pell (grans, inflamacions, taques). També es pot aplicar directament a la pell per a les taques de la cara. Dels fruits se’n pot fer melmelada.