Nom llatí: Aloe vera (L).
Família: Liliàcies
Descripció: Planta perenne, de fins a 1 metre d'alçada. Fulles basals en roseta, molt grans, allargassades i carnoses, amb les vores espinoses. Flors tubulars, de color groc, ataronjades o vermelloses. Fruit en càpsula.
Indicacions: És un excel·lent remei per a cremades i ferides, eficaç a l'hora d'evitar infeccions a la zona de la pell afectada. Una bona ajuda en tractaments contra la psoriasi, èczemes, acne, infeccions fúngiques, etc. Per via oral és depurativa i tonificant.
Se n'utilitza el gel, un líquid gras d'una forta acció reparadora i protectora de la pell. Altament hidratant, per tant, molt emprada també en cosmètica. Revitalitzadora del cabell, n'evita la caiguda. Bona per a combatre la conjuntivitis, l'afta bucal i la inflamació de genives.
Depuradora, d'acció protectora del fetge i ronyó. Laxant però a altes dosis és molt purgant.
Combina bé amb el malví, la calèndula, el plantatge, la cua de cavall, la civada, la camamilla... totes elles dignes d'un bon rebost medicinal.
Em permeto amb aquesta planta de fer referències a la seva presència al llarg de la història: Els egipcis empraven la planta per a netejar les ferides en campanyes militars, els asiris la utilitzaven com a beguda per solucionar problemes d'indigestió. Fins i tot, les civilitzacions Maia i Tolteca i també l'antiga Sumèria en coneixien les seves propietats estomacals i cosmètiques. Cleòpatra i Nefertiti empraven la polpa de l'àloe com a ingredient essencial en els seus tractaments de bellesa.Propietats: Hidratant, tonificant, cicatritzant, desinfectant, antiinflamatòria, astringent, antial·lèrgica, antifúngica, laxant i purgant.
Ús: S'utilitza el gel extret de les fulles, la polpa crua, en pols per al restrenyiment, extracte fluid i tintura.
