 |
| Can Xerrac 18/04/2011 |
SÀLVIA
Nom llatí: Salvia officinalis L.
Família: Labiades
Descripció: Mata aromàtica, d’entre 20 cm i 70 cm d’alçada de tija erecta i quadrangular. Fulles gruixudes de color verd-blavós pel fes i blanquinoses pel revés. Perennes oposades, llanoses. Lleugerament dentades i ovalades les inferiors, les superiors més estretes. Flors del color violeta, blavoses o rosa pàl.lid, agrupades en espigues.
Creix en ambients secs i assoleiats. Floreix a partir del mes de maig i fins a mitjans d'estiu. Fulles i flors es cullen a l'estiu i es deixen assecar a l'ombra.
Indicacions: Bon condiment a la cuina. Estrogènica i antisudorífera és útil per a tractar els desordres homonals. Bona per a la menopausa, per tant, perquè redueix les suors nocturnes, i sufocacions i excés de salivació. Reguladora de la menstruació. Pel que fa al digestiu, alleuja transtorns com la gastroenteritis, les nàusees i les diarrees. Evita els gasos. Bona per a infeccions bucals (llagues, genives sagnants o dèbils i inflamades, mal de queixal..) en gargarismes o per glopejar.
Propietats: Digestiva, carminativa, colerètica, hipoglucemiant, antisèptica, estrogènica, antisudorífera, febrífuga, antiespasmòdica, astringent i tònica.
Ús:
Les fulles en infusió, fins a 3 tasses diàries. En tintura i càpsules, a les farmàcies. L'oli essencial cal diluir-lo i és d'ús extern, per a ferides i llagues. Ull, en altes concentracions és tòxic.
