MARIALLUÏSA

Can Xerrac - Canyamars 11/08/2010

MARIALLUÏSA

Nom llatí: Lippia triphylla Kuntze
Família: Verbenàcies

Descripció: Planta arbustiva que pot arribar a créixer uns 2 metres. Tiges erectes i fulles lanceolades, primes, aspres al tacte i que desprenen una forta olor com de llimona.  Floreix a l’estiu, flors petites i disposades en ramets que surten de les axil•les de les fulles superiors, de color lila o violeta però pàl•lid, bilabiades. Normalment la trobem en jardins i testos, com a planta aromàtica. És originària d'Amèrica del Sud.

Indicacions:  La marialluïsa és molt apreciada com a infusió, sobretot després d’un àpat abundós. Alleuja el mal de ventre i és adequada per a la gastroenteritis, gastritis i colitis. Útil per a evitar nàusees i vòmits.

Propietats: Tònica estomacal, antiespasmòdica i carminativa, vermífuga (contra els cucs) i sedant suau.

Presentacions i ús: En infusió de fulles, en tintura i gotes d’extracte fluid. Combina bé amb l’anís, el fonoll, el poniol, la melissa i la sàlvia, entre d’altres.

Gingebre fresc i confitat

GINGEBRE

Nom llatí: Zingiber Officinale

Família: Zingiberàcies

Descripció: Planta herbàcia perenne que pot créixer d’1 a 1,3 metres, de tiges erectes, fulles lanceolades i flors en espigues terminals, molt vistoses. Originària de la Índia i països tropicals d’Àsia. També la trobem a Mèxic i Les Antilles. Molt cultivada en vivers.

Indicacions:  En fem servir el rizoma, tubercle de formes curioses. És molt aromàtic i té un gust picant. Es recull quan la planta ja té de 10 mesos a 1 any. És un dels millors estimulants digestius que es coneixen, ideal per a combatre les males digestions (carminatiu i antiemètic). També és un bon antisèptic i antiinflamatori. Calma refredats i  grips. Ull: es desaconsella en cas d’úlcera, d’obstrucció biliar i durant la lactància. No és aconsellable el seu ús en nens menors de 6 anys.

Propietats: Estimulant digestiu, antiemètic, carminatiu, colagog, antitussigen, febrífug, expectorant i estimulant.

Presentacions i ús: Gingebre fresc i confitat, en pols, pastilles per al mareig i tintura. També té un bon ús com a condiment a la cuina. És molt conegut el seu ús per a aromatitzar galetes i pastissos.

PASSIONÀRIA o PASSIONERA

Flor de jardí. Espierba 17.08.2008

 

PASIONÀRIA

Nom llatí: Passiflora incarnata L. / Passiflora caerulea L. / Passiflora edulis L.
Família: Pasifloràcies

Descripció: Liana enfiladissa originària d'Amèrica del Sud, de tija llenyosa i fulles en disposició alternada, palmades, pentalobulades (de 3 a 7 lòbuls) que fan de 10 a 18 cm de llarg. Disposa de circells per a agafar-se a un suport, que es localitza a la base de les fulles. Flors grosses, conegudes com a "flors de la passió", fragants d'uns 10 cm de diàmetre, amb 5 sèpals i pètals blanquinosos i una corol·la amb filaments blaus o violats i 5 estams verds groguencs amb 3 estigmes purpuris (P. caerulea). La P. caeulea és la més conreada en jardineria, la medicinal, la considerada officinalis, és la incarnata. El fruit és el conegut "maracujà". S'utilitzen com a droga les parts aèries: fulles, flors i fruits, i ocasionalment, les arrels.

Mataró, flor de jardí. 01/10/2011

Indicacions: Es considera un dels millors remeis contra l'insomni. Rebaixa la tensió nerviosa, afavoreix la distensió muscular i afavoreix la son (la reparadora). És doncs, relaxant, disminueix la hiperactivitat i la irritabilitat nerviosa. Bona per a combatre l'ansietat i l'estrés, també per la hipertensió (d'orígen nerviós). Disminueix les palpitacions i la sensació de pànic.
Com a antiespasmòdica i analgèsica, també està indicada després de la pràctica esportiva per a rebaixar els espasmes musculars, mals d'esquena, lumbàlgies, ciàtiques. És un bon calmant i serveis també com a regulador del fluxe menstrual.
També ha estat útil en cures de desintoxicació de l'alcohol i drogues, sempre sota vigilància mèdica.
És molt bonica i molt útil, una de les meves preferides!! Combina bé amb l'herba de Sant Joan, la melissa, el til·ler, l'arç blanc, el fonoll, la rosella, la valeriana, l'espígol, l'anís estrellat i la sàlvia, entre d'altres.
Propietats:  Sedant, antiespasmòdica, analgèsica i hipnòtica suau.

Ús: En infusió, 3 tasses diàries. En tintura, suc de la planta fresca, càpsules, comprimits i xarops.
Ull!! és incompatible amb sedants, hipnòtics, antihistamíonics i begudes alcohòliques. Pot provocar somnolència. Contraindicada en cas d'embaràs i lactància.

ÀLOE

ÀLOE

Nom llatí: Aloe vera (L).
Família: Liliàcies

Descripció: Planta perenne, de fins a 1 metre d'alçada. Fulles basals en roseta, molt grans, allargassades i carnoses, amb les vores espinoses. Flors tubulars, de color groc, ataronjades o vermelloses. Fruit en càpsula.

Indicacions: És un excel·lent remei per a cremades i ferides, eficaç a l'hora d'evitar infeccions a la zona de la pell afectada. Una bona ajuda en tractaments contra la psoriasi, èczemes, acne, infeccions fúngiques, etc. Per via oral és depurativa i tonificant.
Se n'utilitza el gel, un líquid gras d'una forta acció reparadora i protectora de la pell. Altament hidratant, per tant, molt emprada també en cosmètica. Revitalitzadora del cabell, n'evita la caiguda. Bona per a combatre la conjuntivitis,  l'afta bucal i la inflamació de genives.
Depuradora, d'acció protectora del fetge i ronyó. Laxant però a altes dosis és molt purgant.
Combina bé amb el malví, la calèndula, el plantatge, la cua de cavall, la civada, la camamilla... totes elles dignes d'un bon rebost medicinal.
Em permeto amb aquesta planta de fer referències a la seva presència al llarg de la història: Els egipcis empraven la planta per a netejar les ferides en campanyes militars, els asiris la utilitzaven com a beguda per solucionar problemes d'indigestió. Fins i tot, les civilitzacions Maia i Tolteca i també l'antiga Sumèria en coneixien les seves propietats estomacals i cosmètiques. Cleòpatra i Nefertiti empraven la polpa de l'àloe com a ingredient essencial en els seus tractaments de bellesa.

Propietats: Hidratant, tonificant, cicatritzant, desinfectant, antiinflamatòria, astringent, antial·lèrgica, antifúngica, laxant i purgant.

Ús: S'utilitza el gel extret de les fulles, la polpa crua, en pols per al restrenyiment, extracte fluid i tintura.

Vall de Pineta 19/08/2008

PLANTATGE

Nom llatí: Plantago lanceolata L. (Plantago major L.)

Família: Plantaginàcies

Descripció: Planta vivaç d’entre 20 i 60 cm d’alçada, molt comuna. Les fulles, llargues, formen un roseta basal i s’hi veuen de 3 a 7 nervis longitudinals. En el plantatge major, les fulles són més amples, en el “lanceolata” són més estretes. Les tiges, altes i primes, acaben en una espiga floral, normalment cilíndrica, més globular en el plantatge menor.

Indicacions:  Rica en mucílags la fan indicada per a refredats i minimitza els efectes dels processos gripals. Per les seves propietats hemostàtiques i cicatritzants, és bona per a curar cremades, herpes, èczemes, picades d’insectes i psoriasis. Destaca també com a digestiva, útil tant en casos de restrenyiment com en cas de diarrea.

Floreix entre abril i juny i es manté fins ben entrat l’estiu. Es cullen fulles i flors.

Plantatge Major Camí del Pou del Glaç -Canyamars 02/08/2010

Propietats: Expectorant, antiinflamatòria, antibacteriana, antiespasmòdica, antisèptica, astringent, antihemorràgica, hemostàtica local, diürètica i laxant.

Presentacions i ús: En infusió, xarop, tintura i extractes fluid i sec; en maceració i decocció per a ús extern (col·liris, cataplasmes..)

ROSELLA

Can Xerrac 09/05/2010

ROSELLA o GALLARET

Nom llatí:  Papaver rhoeas L.
Família: Papaveràcies

Descripció: Planta anual d'uns 30 cm escassos, de tija erecta, fulles bassals i flors solitàries de pètals vermells, a voltes tacats de color negre a la base, de nombrosos estams. Molt comú i molt freqüent en camps sembrats o abandonats, talusos i marges. L'època de floració té lloc en primavera i estiu. Les flors neixen d'una poncella que fins la seva maduració està com caiguda.

Can Xerrac - Canyamars 09/05/2010

Indicacions: Se n'aprofiten les flors i la grana. De suau acció sendant i somnífera, lliure de riscos psicofarmacològics, la fan ideal per a facilitar la son a nens i gent gran, la irritabilitat nerviosa en persones grans i la hiperactivitat infantil. També és antitussígena, bona per a combatre la tos improductiva i suavitza les mucositats.

Propietats: Sedant, antiespasmòdica, antitussiva i expectorant.

Ús: En cru, a les amanides. Els pètals assecats a l'ombra, conservats en pots de vidre hermètics serveixen per a elaborar infusions o decoccions. En infusió fins a 3 tasses diàries, en tintura, gotes d'extracte fluïd, en pols i xarop per a la tos.

SAJOLIDA

Vall de Pineta ruta dels Llanos de La Larri 13/08/2009

SAJOLIDA

Nom llatí: Satureja montana L.
Família: Labiades

Descripció: Mata arbustiva aromàtica, de tiges llenyoses i fins a 40 cm d'alçada. Les flors són blanques o violàcies i floreix d'agost a setembre. Fulles oposades, petites, on hi ha glàndules amb essència. El seu sabor és una mica picant.

Indicacions: S'empra a la cuina com a condiment. És un excel·lent tònic digestiu, estimula la gana, evita gasos i flatulències, bona contra la gastroenteritis, la cremor d'estómag... També és útil per a l'expulsió dels cucs intestinals (acció vermífuga).

Propietats:  Digestiva, carminativa, antidiarreica, vermífuga, antibacteriana, astringent, hemostàtica, hemostàtica, cicatritzant i balsàmica.

Tella 14/08/2008

Ús: En infusió 2 tasses diàries amb els àpats, en tintura i suc de la planta fresca. Per ús extern, oli essencial.

HIPÈRIC, HERBA DE SANT JOAN O PERICÓ



Pla de la Calma (Tagamanent) 14/08/2011



HIPÈRIC o Herba de Sant Joan, Pericó

　

Nom llatí: Hypericum perforatum L. 

Família:Hypericaceae

　

Descripció:  Planta herbàcia perenne, d’entre 20 cm i 120 cm d’alçada de tija erecta i solcada, ramificada des de mitjana alçada. Les fulles tenen la disposició oposada, ovals i simples. Les flors varien de groc pàl•lid a fosc. Els pètals són cinc i rarament quatre. Estams projectats.

　

Indicacions: Coneguda pels seus efectes antidepressius, gràcies a un dels seus principals components, la hipericina. Bona per tant, per a depressions lleus, atacs d'ansietat, estrés, insomnis, terrors nocturns i per les migranyes d'orígen nerviós. En ús extern és excel·lent per a tractar cremades, picades, mossegades, eccemes, llagues i acné. També serveix per al dolor d'esquena, la inflamació dels ossos i articulacions i pels espasmes musculars.

　

Ús:

En infusió 3 o 4 tasses diàries, en tintura, olis, oli essencial i pastilles o càpsules. Ull! no es pot prendre simultàniament amb antidepressius, ni antihipertensius si no ho ha indicat un metge. Contraindicada durant l'embaraç i la lactància. Evitar l'exposició solar, és fotosensibilitzant.Propietats:  Antidepressiva, sedant, antiviral, antibiòtica, antiespasmòdica, antiinflamatòria, antisèptica, astringent, vulnerària (guareix ferides), cicatritzant i venotònica.

SÀLVIA



Can Xerrac 18/04/2011 


SÀLVIA

Nom llatí: Salvia officinalis L.

Família: Labiades

Descripció: Mata aromàtica, d’entre 20 cm i 70 cm d’alçada de tija erecta i quadrangular. Fulles gruixudes de color verd-blavós pel fes i blanquinoses pel revés. Perennes oposades, llanoses. Lleugerament dentades i ovalades les inferiors, les superiors més estretes. Flors del color violeta, blavoses o rosa pàl.lid, agrupades en espigues.

Creix en ambients secs i assoleiats. Floreix a partir del mes de maig i fins a mitjans d'estiu. Fulles i flors es cullen a l'estiu i es deixen assecar a l'ombra.　

Indicacions:  Bon condiment a la cuina. Estrogènica i antisudorífera és útil per a tractar els desordres homonals. Bona per a la menopausa, per tant, perquè redueix les suors nocturnes, i sufocacions i excés de salivació. Reguladora de la menstruació. Pel que fa al digestiu, alleuja transtorns com la gastroenteritis, les nàusees i les diarrees. Evita els gasos. Bona per a infeccions bucals (llagues, genives sagnants o dèbils i inflamades, mal de queixal..) en gargarismes o per glopejar.

Propietats:  Digestiva, carminativa, colerètica, hipoglucemiant, antisèptica, estrogènica, antisudorífera, febrífuga, antiespasmòdica, astringent i tònica.　

Ús:

 Les fulles en infusió, fins a 3 tasses diàries. En tintura i càpsules, a les farmàcies. L'oli essencial cal diluir-lo i és d'ús extern, per a ferides i llagues. Ull, en altes concentracions és tòxic.

Can Xerrac 09/05/2010

ROMANÍ O ROMER

Nom llatí: Rosmarinus officinalis L.

Família: Labiades

 

Descripció: Arbust aromàtic, molt dens de fins a 1,5 m d’alçada. Fulles abundants, gairebé linials, dures, de color verd fosc per l’anvers i blanquinoses i piloses pel revers. Les flors blaves amb dos llavis ben marcats són molt característiques. Pot florir tot l'any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altre al principi de la primavera. Només cal ensumar-la per a reconèixer-la.

Indicacions:  El romaní és una planta amb un altíssim potencial curatiu molt desenvolupat en la medicina popular. Destaca per ser un excel·lent estimulant circulatori que afavoreix la irrigació sanguínia del cervell. En augmentar la oxigenació del cervell, facilita la concentració i la retenció de coneixements. Contribueix a eliminar el mal de cap d’orígen nerviós o digestiu, i té un efecte reparador que afavoreix el reequilibri després de llargues malalties o en situacions d’astènia o debilitat cròniques. És també un bon tònic digestiu, afavoreix l’epulsió de càlculs biliars i evita l’aparició de gasos i flatulències. En ús extern s’empra com a remei per a dolors d’orígen articular i neuràlgies. També per a tractar l’alopècia, dermatitis i èczemes. En aquests casos es fa servir l’alcohol de romaní.

Propietats: Tònic estimulant, antiinflamatori, antiespasmòdic, aperitiu, digestiu, carminatiu, hepatoprotector, colerètic, emenagog, antisèptic, astringent, expectorant.

Ús: En infusió fins a 3 tasses diàries, en tintura, decocció per a banys, oli essencial per a dolors musculars i neuràlgies, alcohol de romaní, vinagre per als cabells.

SAÜC O SAUQUER



Can Xerrac 18/04/2011

SAÜC O SAUQUER
Nom llatí: Sambucus nigra

Família: Adoxàcies

Descripció: Arbust caducifoli, entre 2 i 5 metres d’alçada tot i que pot assolir els 7 metres, de capçada densa i arrodonida. Fulles lanceolades, oposades i dentades regularment. Flors blanques-crema, en ramells (corimbes plans), d’aroma suau. Fruits en forma de baies negres.

Can Xerrac 09/05/2010

Indicacions:  Les flors de saüc tenen propietats diürètiques i són bones per a la pell. Aquesta planta conté principis actius que afavoreixen la sudoració, faciliten l’expulsió de la mucositat i ajuden a reduir la inflamació de les vies respiratòries.

Tant es flors com les baies, un cop recollides, cal assecar-les a l’ombra i en un lloc sec i ventilat. Tanmateix la trobarem a granel, per a infusions, en herboristeries. També se’n fa tintura, xarop, pastilles i gotes.

Les flors es recullen a la primavera, els fruits un cop madurs, a la tardor, l’escorça es recull a partir del segon any, es retira la part externa (llenyosa) i es conserva la interna, de color verd i tendra.

Propietats: Diurètica i laxant, antiinflamatòria moderada, antivírica (processos gripals), expectorant i mucolítica. Ull! Cal recollir les flors i els fruits ben madurs, l’arrel, la tija, la fulla i (molt menys) la flor i la drupa sense madurar contenen un alcaloide verinós i un glicòsid cianogènic, la sambunigrina d’efectes emetocatàrtics. Provoquen vòmits, diarrea i nàusees.

Can Xerrac 11/08/2010

Presentacions i ús: Les flors en infusió, escorça  seca,  tintura, xarop, pastilles i gotes. La infusió aplicada externament sobre els ulls tancats n’alleuja la irritació. Si s’afegeixen flors de saüc a la banyera, és refrescant i ajuda a curar les imperfeccions de la pell (grans, inflamacions, taques). També es pot aplicar directament a la pell per a les taques de la cara. Dels fruits se’n pot fer melmelada.

TIL·LER O TELL

Til.ler. Can Xerrac 18.04.20

TIL·LER o TELL

Nom llatí: Tilia platyfhyllos Scopoli

Família: Til·liàcies

Descripció: És un arbre caducifoli de fulles simples. Les fulles són grans d'entre 8 i 14 cm de llarg, el limbe té forma de cor (fulles cordiformes) i lleugerament asimètriques a la base. Els marges són dentats de manera irregular. Les fulles són de color verd fosc per l’anvers i més pàl·lides i amb vellositats blanquinoses pel revers, en aquesta cara inferior hi destaca molt la nervació de les fulles, és palmada amb nervis secundaris i terciaris que es van creuant. Les fulles del til·ler es troben escampades al llarg de les branques i es col·loquen de manera horitzontal a cada costat de la branca, amb les làmines mirant cap a la llum o una mica tombades.

Les flors del tell són hermafrodites, petites, desprenen una olor molt suau. Formen inflorescències en corimbe inserides a una bràctea de color verd pàl·lid en forma de fulla . Aquestes bràctees serveixen perquè el fruit sigui arrosegat pel vent, permetent la disseminació de la llavor. Cada inflorescència conté entre 3 i 5 flors.

Can Xerrac 24/04/2011

Indicacions: La infusió de til·la és un dels remeis més coneguts per a combatre els estats nerviosos. És un bon sedant que calma les palpitacions nervioses, els estats d’ansietat i pànic i l’insomni. També és una alternativa per a tractar la hipertensió arterial sobretot si és d’orígen nerviós.

Propietats: Sedant, hipotensor, vasodilatador, diurètic, antiespasmòdic, antisèptic, digestiu, antiinflamatori, desintoxicant, antirreumàtic.

Ús: En infusió fins a 4 tasses diàries. També en decocció, tintura,  pastilles...

Tissana per a taquicàrdies (per a persones afectades per estats d’inquietud o per a combatre desànims persistents)

Arç blanc, marduix, passionària i til·la a parts iguals i anís estrellat. Combinem una cullerada sopera de la barreja per got d’aigua. Tirem l’herba quan l’aigua comença a bullir. Retirem del foc i afegim una pruna seca per a millorar-ne el gust. Es deixa reposar tapat durant 15 minuts i després ho colem.

De dues a tres tasses diàries durant un mes.

ARÇ BLANC

Arç Blanc. Can Xerrac 5.03.2011

ARÇ BLANC

Nom llatí : Crataegus monogyna Jacquin

Família: Rosàcies

 

Descripció: Arbust espinós de fins a 3 m d’alçada, generalment però més baix, molt ramificat amb l’escorça grisosa. Les fulles són triangulars, lobulades i amb els marges dentats. Les flors són blanques o rosades i molt oloroses, agrupades en denses inflorescències, i els fruits són el·líptics de color vermell viu. Es recullen les flors i les fulles a la primavera, els fruits a l’estiu i l’escorça a la tardor.

Can Xerrac. Arç Blanc 18.04.2011

Indicacions: Constitueix un dels millors remeis vegetals per a tractar problemes circulatoris diversos, transtorns del ritme cardíac (arrítmies, taquicàrdies, i fibrilació auricular), augmenta el reg sanguini a les artèries coronàries i allunya la possibilitat de que es produeixin coàguls per tant és útil en la prevenció de tromboembòlies. Indicada per combatre malalties coronàries com la arteriosclerosi, l’espasme causant de l’angina de pit, la hipertensió. Afavoreix el reg sanguini al cervell i l’augment de l’oxígen que aquest rep. També és un bon ansiolític.

Propietats: Tònic cardíac, hipotensor, sedant, antiarrítmic, antiespasmòdic, diurètic.

Ús: En infusió, fins a 3 tasses al dia. També en tintura, xarop i extractes sec i fluid.